el finestral obert,
com ho fa el cor incert
deixant a l’amor fent
càntics i ferides
de l’esclat dels vidres
en trencar-se com mentides
que entren en les nostres vides.
I vols que escolti els cors aliens
de veus i brancatges,
mentre dansen les flors com lliris
reflectits en els miralls d’uns iris
que ja no conec,
fonent-se la memòria
en cada batec.
http://desdeminoray.blogspot.com/2010/03/escucha-el-eco-del-viento.html#comments
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada