Em busques els ulls

Em busques els ulls
a les meves paraules,
quan són closos ofegats
de llàgrimes,
abraçant-se cada una d’elles
als teus perquès,
quan el consol ens arriba
entre quatre mots
d’un desconegut
que t’estreny la mà
i et parla assegut al teu costat
com si la vida us hagués agermanat
en altres temps,
en altres circumstàncies.
Em veus i em busques els ulls
i en la penombra d’un tanatori ple,
em dius no et conec,
jo et dic sí,
i sona un nom entre condols,
m’has descobert.
I entre talls de dolors i plors,
recordem a Josep Anton,
en parlem de la seva lluita,
de la seva empenta.
Ho fem com ens hem conegut
amb mots,
pausats,
amb la serenor
del qui no aguanta més el dolor
que el crema per dins
amb cada nou perquè
se n’ha anat un fill.
Només tinc paraules i silencis
per compartir,
però avui has vist els ulls
que fiten les paraules i el seu pes.
Qui sap si... han estat un bri de consol,
una espurna dins la foscor
del dol que porta el teu cor.