El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

diumenge, 1 de juliol del 2018

Viviu, em diu el vent

›

Viviu, em diu el vent que viatja des del nord, vora mar i que mai mai m’aprendré el nom. Com un vell fantasma del futur incert, que ...

1 comentari:

dissabte, 30 de juny del 2018

Per un instant glaçat

›

Per un instant glaçat, una capa de joia ho envolta. Un instant que no es veu, un instant que es nota. Un instant efímer que un...

divendres, 29 de juny del 2018

Guardaré per sempre

›

Guardaré per sempre el record del decorat d'aquella habitació d'hotel amb el teu cos nu resplendent, responent al meu ...

dijous, 28 de juny del 2018

Tinc al davant un poblet

›

Tinc al davant un poblet vora la mar, quatre barraques de fang teulades de palla. Xarxes esteses al davant de la porta i un ...

dilluns, 18 de juny del 2018

Com papallones

›

Com papallones caço les paraules al vol i sense triar-les les deixo reposar en un full blanc. Així em sembla que sóc jo qui ...

diumenge, 17 de juny del 2018

Per tu vaig ser l'altre

›

Per tu vaig ser l'altre, l'ombra que seia rere i veia de lluny els somriures i les carícies fluint entre tots dos. U...

‹

›

Inici

Visualitza la versió per a web

Dades personals

qui sap si...: el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.

Visualitza el meu perfil complet

Amb la tecnologia de Blogger.