Per
tu vaig ser l'altre,
l'ombra
que seia rere
i
veia de lluny els somriures
i
les carícies fluint
entre
tots dos.
Una
estona de tant en tant,
carícies
de rebuig
i
petons caducats
amb
regust agredolç.
Estimar-te,
amb
paper de paria,
descobrir
en la foscor
que
ho donaria tot
per
rebre res més que xavalla.
Despullar-me
l'ànima i menystenir-me
per
gaudir de micro universos
a
la teva vora,
sense
saber mai
el
valor que li donaves.
Esgotaves
la sang d'un dèbil cor,
ofegant-se
en un vell
i
dolent alcohol de garrafa.
Cossos
de quatre "duros"
que
mai estaven a l'alçada de la pròpia desesperació.
I
tot això sense deixar-te d'estimar.
Ofegant-me
en l'agonia del despit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada