diumenge, 12 de juny del 2022

Tinc al davant un poblet

 

Tinc al davant un poblet

vora la mar,

quatre barraques de fang

teulades de palla.

Xarxes esteses

al davant de la porta

i un hortet tancat al darrere.

Descanso d'un llarg viatge,

cercant la dona d'un gran amor

extraviat, fugint en un moment

de confusió, callada,

sense mirar enrere.

De dia gaudeixo

del port, la platja i l'aigua.

De nit de les cançons,

l'alcohol

i les animades converses

dels eloqüents veïns.

Cada nit, després de la segona ronda,

canta la cambrera

cançons d'amor de la ribera.

Ja no és jove,

potser tenim la mateixa edat.

Posa tota la passió

que li ha marcat la vida

en cada melodia

que la seva veu deixa anar.

En totes surt la paraula "t'estimo"

i se l'entén en qualsevol llengua

que ho digui.

Cançons marineres,

d'enyor i absències,

de mals d'amors

i llàgrimes de soledat.

De tant en tant

l'acompanya el so d'una harmònica,

per donar-li un grau d'intimitat.

Cada cançó em recorda una ferida,

cada ferida un amor

buscant el primer

que vaig perdre en un llunyà passat.

Avui l'harmònica ferida

no ha tocat,

ha vist en una taula

l'amor frustrat.

Canta sola la cambrera

i calla el veïnat.

Tothom mira dos ulls plorosos

que s'han emocionat.

Vol sonar l'harmònica

però no surt l'aire

que l'ha de fer sonar.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada