El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dimecres, 31 de gener del 2018

No veus la Lluna

›
No veus la Lluna blanca i gran d'aquesta nit, closos els ulls amaguen un mar que vol encetar el camí per fugir. Premen ...
dimarts, 30 de gener del 2018

La meva ma es fa vella

›
La meva ma es fa vella la teva no deixa de tremolar, la por, es una vànova que et poses per mudar, els ulls llagrimegen galte...
dilluns, 29 de gener del 2018

Recordo haver madurat ràpidament

›
  Recordo haver madurat ràpidament. Encara tinc entre cames la primera pilota de drap. Aquell llibre que de tant llegir ja està obert ...
diumenge, 28 de gener del 2018

L’amistat se’n va de nit

›
  L’amistat se’n va de nit, tot esperant l’arribada de l’amor, com si fos l’arribada d’un regal la nit de Reis. Si saps per què ho...
dissabte, 27 de gener del 2018

Diuen que a Eol, deu del vent

›
  Diuen que   a Eol, deu del vent, li agradava moure tot lo viu i l’inert. Jugava amb tot el que es trobava i volia canviar de forma...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.