dimarts, 30 de gener del 2018

La meva ma es fa vella



La meva ma es fa vella
la teva no deixa de tremolar,
la por, es una vànova
que et poses per mudar,
els ulls llagrimegen
galtes avall
gotes plenes de temor,
negres, blanques,
de mil colors,
que no pots abastar.
Un mal vell,
que ve de dins
i quan surt
la veu són plors
i sanglots
que no saps esbotzar.
Tot es tant gran que no pots,
i tot ho vols engegar
amb llàgrimes i plors
que et venen tot just a tapar.
Tot es tan gran
que no hi abastes el final,
i plores entre plors,
caramels embolcallats amb la temor
que t'ofega cada jorn.
Et veus sola
a pesar de les mans
que s'allarguen per abraçar
el cor dolgut,
que pateix
i fa patir al teu voltant.
Un altre plor surt,
esperem, Amor,
que sigui un plor finit.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada