Diuen que a Eol, deu del vent

 

Diuen que  a Eol, deu del vent,

li agradava moure tot lo viu i l’inert.

Jugava amb tot el que es trobava

i volia canviar de forma,

així el arbres modelaven

la forma de les branques,

els animals s’amagaven

i els homes es feien cases

per restar-li la força.

Les pedres, rodolaven

i amb el frec de cada volta

s’anaven allisant.

Tan sols el desert

i les platges

amb els seus milions

de components,

van tenir la paciència

de deixar-lo fer.

I des d’aleshores,

el vent es passa el temps

pentinant la sorra dels deserts

on els homes aprenent

constantment a fer camins nous

per anar travessant-los.

I de les platges podem dir

que elles guarden les llàgrimes

de la resta del mon,

davant el vent.

 

https://carmerosanas2.blogspot.com/2022/05/pentinada-pel-vent.html