El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dissabte, 26 de novembre del 2016

Em quedo mirant la mar

›

Em quedo mirant la mar. Com un nàufrag sotjant un futur possible, una incògnita, una eternitat a terminis que es paguen a...

divendres, 25 de novembre del 2016

Quan la primavera

›

Quan la primavera es posa a fer feina i sota la bata bruta de mil taques enceta la festa dels colors, cauen a terra, humi...

dijous, 24 de novembre del 2016

Cinc campanades sonen

›

Cinc campanades sonen. Tres flors primerenques esclaten i dos ocells volen en la matinada freda d’aquella primavera incipient. ...

dimecres, 23 de novembre del 2016

Aquell mot

›

Aquell mot que no vaig dir. Aquella mirada que no et vaig dirigir. Aquella carícia que no et vaig fer. Van trencar els in...

dimarts, 22 de novembre del 2016

Cau del plataner la darrera fulla

›

Cau del plataner la darrera fulla, i el passeig en sa tardor freda i plujosa s'amaga en la foscor fins una propera primavera....

‹

›

Inici

Visualitza la versió per a web

Dades personals

qui sap si...: el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.

Visualitza el meu perfil complet

Amb la tecnologia de Blogger.