El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dimecres, 26 d’octubre del 2016

Omple la pols

›

Omple la pols amb sa vestimenta de colors morts, la pell blanca dels records, i on abans s'omplia de sons, és ara e...

dimarts, 25 d’octubre del 2016

Em dius, silent

›

Em dius, silent, amb ta mirada fixa, no se qui ets. T'acarona una mà que no saps reconèixer. Ni el so de la veu, ...

dilluns, 24 d’octubre del 2016

Resta el terra fred

›

Resta el terra fred, moll. La catifa de fulles cruix al pas lent, dels vells que tornen a la llar. El sol ja jeu re...

dissabte, 15 d’octubre del 2016

Si el silenci es la teva veu,

›

Si el silenci es la teva veu, mut serà el meu clam, i s'aixecarà entre tots dos la blanca boira d'allò que qui sap s...

divendres, 14 d’octubre del 2016

Mort en mi el temps passat,

›

Mort en mi el temps passat, com les acolorides fulles que la tardor amb el seu vent i el seu plor allunya de l’arbre que ...

dissabte, 8 d’octubre del 2016

Nua

›

Nua, dolç suïcidi, camí cap al no res. Rebre les olors del cos present. Cercar les carícies que es van morint. Reconèixe...

dilluns, 3 d’octubre del 2016

Si hi ha una lletra

›

Si hi ha una lletra del teu nom, en qualsevol racó del temps, la cremaré per olorar-la i que la seva essència m'entri...

‹

›

Inici

Visualitza la versió per a web

Dades personals

qui sap si...: el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.

Visualitza el meu perfil complet

Amb la tecnologia de Blogger.