Resta
el terra fred,
moll.
La
catifa de fulles
cruix
al pas
lent,
dels
vells
que
tornen
a
la llar.
El
sol ja jeu
rere
la muntanya
cansada,
ja
fa estona.
L'
humitat creix.
Es
cobreix
amb
un nou cartró.
El
seu racó.
La
nit és fosca,
sota
el fanal
lluent,
però,
l'escalfor
es
minsa
i
encara
li
manca algun cartró.
També
qui sap
si
li queda aquesta nit
un
xic d'il·lusió
que
la vida
li
apaga,
com
la memòria,
que
se'n va.
Vora
el riu
hi
vol la llar,
i
el llençol
blanc
de
la boira
dolça
que
puja
poc
a poc
com
la vida
que
se'n va.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada