El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dimarts, 31 de maig del 2016

Com una segona pell

›

Com una segona pell em marca la roba el teu cos, ajustat tant que la imaginació no té lloc, només cal mirar el teu cos i deslliurar un ...

dilluns, 30 de maig del 2016

Com una cortina

›

Com una cortina d’atzabeja onejant, et recordo abans de la partida. D’espatlles voleiant aquells cabells brillants en les nits de lluna...

dilluns, 23 de maig del 2016

Cau el temps de les paraules

›

Cau el temps de les paraules en el teu pou del silenci. Cauen els pètals de les margarides als meus peus, en la muda resposta al teu s...

1 comentari:

dijous, 19 de maig del 2016

Granat ja està el maig,

›

Granat ja està el maig, ombrejant la tarda, i fita des del finestral obert a ponent, esperant la fugida lenta d'un s...

dimecres, 18 de maig del 2016

La lluna se'n vol anar a dormir

›

La lluna se'n vol anar a dormir, i els núvols de cotó li fan el llit, mentre els estels s'apaguen un a un. La mat...

1 comentari:

dimecres, 11 de maig del 2016

Reposa el cos

›

Reposa el cos són pes en la paret i cobrint-se de la fredor que la pedra guarda, de la nit anterior. Voleia la mele...

‹

›

Inici

Visualitza la versió per a web

Dades personals

qui sap si...: el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.

Visualitza el meu perfil complet

Amb la tecnologia de Blogger.