El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dimarts, 25 de febrer del 2014

Ajagut en el llit

›
"... tinc escrit que el camí és llarg ... tanco els ulls i amago el desig"   Ajagut en el llit, en una penombra sense...
1 comentari:
divendres, 21 de febrer del 2014

Envoltat de paraules i fets

›
Envoltat de paraules i fets, jo encara sóc més cec, no veig el que m’ensenyes, i ho busco entre el munt de mots i d’instants ...
dimarts, 18 de febrer del 2014

Quan lo desconegut

›
Quan lo desconegut sigui ja el meu camí, després del comiat, vull imaginar somriures, volant alhora amb les cendres dels...
3 comentaris:
dimarts, 11 de febrer del 2014

Aquest laberint

›
camino amb la inèrcia d’unes passes que no saben on van ni pretenen arribar en lloc.  Maria Varu Aquest laberint, que és el meu...
1 comentari:
dilluns, 10 de febrer del 2014

El temps ha anat passant

›
El temps ha anat passant esperant els mots que ara arriben com un cant, amb preguntes i precs, no parlen dels records d’aqu...
2 comentaris:
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.