El
temps ha anat passant
esperant
els mots
que
ara arriben com un cant,
amb
preguntes i precs,
no
parlen
dels
records d’aquells dies
que
fosos en el tel d’un ahir,
s’obliden
dels seus encants.
En
la distància callat
beso
el teu retrat
que
guardo d’amagat,
que
tinc al cor, plegat.
Oblidar-te
potser,
quan
mori l’enteniment,
quan
en un mar de boires
navegui
el meu cervell.
Encara
que no hagués
cap
record per retratar-me
d’un
passat mal recordat,
potser
el teu llumí
fos,
el darrer en apagar...-se.
El
meu camí es des d’aleshores,
recollir
els trossos de cor
que
vas anar espargint
per
tots els vells camins
que
vàrem transitar.
Ja
no sóc l’al·lot
que
coneixeres,
ni
el vell
que
potser creus que sóc,
sóc
un home més,
assegut
mirant passar la vida
navegant
per un vell riu,
de
cara a mar...
"Encara que no hagués
ResponEliminacap record per retratar-me
d’un passat mal recordat,
potser el teu llumí
fos, el darrer en apagar...-se."
Molt bona idea tipogràfica! A banda de la força del que escrius.
https://www.youtube.com/watch?v=e7IVQOGZhPc
ResponEliminahttps://www.youtube.com/watch?v=mxS36ygaK-Q