El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dijous, 19 de gener del 2012

El meu cor et sap a prop

›
El meu cor et sap a prop, però no et veig. No sento el so de la veu que m’il•lusiona ni m’acarona el cap la teva mà. Passen les hores ...
1 comentari:
diumenge, 15 de gener del 2012

Cau esfilagarsant-se

›
Cau esfilagarsant-se, embolcallant-se entre les puntes del filferro de punxes que limiten el camí de l’oblit. Un ànima desfeta, enceta ...
dissabte, 14 de gener del 2012

S’amaga el sol

›
S’amaga el sol, corre com el temps el seu pas pel cel, s’enceta el moment dels somnis que moren en néixer, ofegant-se en la mar de l’o...
divendres, 13 de gener del 2012

Gotegen pensaments

›
Gotegen pensaments de pluja sobre la sorra deserta de la platja d’un adéu confós. Allí on cada gra amaga el sospir d’un petó absent, d’...
diumenge, 8 de gener del 2012

De bon matí ho va saber

›
De bon matí ho va saber, sense escarafalls sense mots cridaners, havia perdut l’ànima que amb cura havia conreat des d’aquell instant ...
dimecres, 4 de gener del 2012

Te m’obres de cames

›
Te m’obres de cames i m’ofereixes quelcom que no he demanat. Jo pensava en un cafè, deixant la resta per a més tard. Et veig salvatge ...
dissabte, 31 de desembre del 2011

Cansat per la caminada

›
  Cansat per la caminada, m’apropo a la font, entre les mans recull el galet d’aigua fresca que brolla d’entre la pedra, des...
dijous, 29 de desembre del 2011

Ara que el jorn se’n va

›
Ara que el jorn se’n va, ara que la nit es comença a pintar, ara que el sol s’amaga, ara que la foscor serà llarga, deixaràs de cercar p...
dimecres, 28 de desembre del 2011

Dibuixo entre la boira

›
Dibuixo entre la boira, uns cors que es desfan com baf sortint de ben a dins. Em canten cançons que junts em ballat en altres llocs me...
dilluns, 26 de desembre del 2011

Desgrano l’hivern

›
Desgrano l’hivern amb versos de gel i boira gebrada. Bec gota a gota cadascun dels petons que hi han a la copa de l’oblit. Retallo a l...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.