El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

divendres, 25 de novembre del 2011

Vola l’alosa

›
Vola l’alosa per conèixer món i retorna al pit que li fou bressol. Llarga és l’espera, cansa la són, vigila la nit pintant foscos tem...
dijous, 24 de novembre del 2011

La vida em pinta instants de dol

›
La vida em pinta instants de dol, prenyats de punxades de dolor. Em puja coll amunt l’amarg gust de la fel que la mort em fa engolir, i...
dimarts, 22 de novembre del 2011

Cau la pluja neta

›
Cau la pluja neta en una terra negra i reguerols d’instants morts com gotes brutes van marxant pel camí moll d’una vida fosca. Les sol...
dilluns, 21 de novembre del 2011

Ara que sóc lluny

›
Ara que sóc lluny, em lligaran els records, com ho feren en el temps les carícies i els petons. Acaronant ombres guardades en el pensam...
diumenge, 20 de novembre del 2011

He trepitjat fort

›
He trepitjat fort el toll moll del carrer buit i m’he fet fos en cercles d’aigua bruta i records oblidats. Els ulls ja no veuen la ...
dissabte, 19 de novembre del 2011

Plou fora el finestral

›
Plou fora el finestral, regalimen avall les gotes en una dansa constant, mentre la llum del fanal em desperta nu a la teva vora, i enc...
divendres, 18 de novembre del 2011

No hi ha més ombra

›
No hi ha més ombra que tancar els ulls, ni més silenci que dormir els sentits, aleshores, estem sols. La llum que ens ensenya als al...
1 comentari:
dimecres, 16 de novembre del 2011

La pluja cau freda

›
La pluja cau freda, punxant, el temps vola al voltant, ja fa tant de temps que hem deixat anar els nostres mots entrellaçats. Em deies...
dimecres, 9 de novembre del 2011

D’esquena a la platja

›
D’esquena a la platja, volant cap al sol ponent, la blanca gavina d’esquena argentada, de cara al vent deixa escapar el darrer dels te...
dimarts, 8 de novembre del 2011

M’acarona el buit

›
M’acarona el buit que m’envolta, i em besa la galta el fred humit de la nit d’aquesta estranya tardor. Reflexa la llum els fanals esm...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.