El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dijous, 27 de gener del 2011

De l’eixut esquelet

›
De l’eixut esquelet, feixuc muntatge per sobre l’escorça seca, estirant els branquillons com inerts dits morts, enlairats de cara al ce...
dimarts, 25 de gener del 2011

Em vaig fent ombra

›
Em vaig fent ombra en la tarda que fosqueja envoltat d’una boira freda que em bateja, i marxo més enllà dels pensaments que em duen f...
dilluns, 24 de gener del 2011

Amb estels infantats

›
Amb estels infantats surant al pou del got, escoltant els mots pausats amb tel de rauxa continguda. Llums de barra de bar que desdibuix...
diumenge, 23 de gener del 2011

S’allisa al terra el cansat cos

›
S’allisa al terra el cansat cos, cercant en els seus caus, els teus mots, com furibundes fures les tímides preguntes que mai em vares f...
dissabte, 22 de gener del 2011

Com un cortinatge

›
Com un cortinatge fet de teranyines, com una boira emergent del riu a primera hora, torna a la memòria l’enyor d’aquella primavera on ...
divendres, 21 de gener del 2011

Segur que cada pas

›
Segur que cada pas és un clau que et forada, i cada escala un silenci que et trenca l’ànima. Segur que a cada batec el cor t’ofega. ...
dijous, 20 de gener del 2011

Pinta de glaç

›
Pinta de glaç l’hivern els retrats dels qui no hi són amb mantell de boira i catifa de rosada gebrada. Vesteix el cos dels records un ...
1 comentari:
diumenge, 19 de desembre del 2010

Del blanc del gebre es pinta el dia

›
Del blanc del gebre es pinta el dia, de vidre se’n tornen les branques de vida, em fereixen la pell fiblades d’agulles sentint-me tan v...
dimarts, 16 de novembre del 2010

La tardor em porta fulles al vol

›
La tardor em porta fulles al vol i jo pobre de mi li duc un rierol que les porti al mar. I cauen com una nova armada invencible, vaixe...
dilluns, 15 de novembre del 2010

He amagat sota un mur de pedra

›
He amagat sota un mur de pedra amb pessics de sorra que el vent desfà, les darreres paraules abans d’encetar el camí del desert, del d...
2 comentaris:
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.