surant al pou del got,
escoltant els mots pausats
amb tel de rauxa continguda.
Llums de barra de bar
que desdibuixen somriures
de vells confrares
que parlen
amb hàbits de lletraferits
i místiques enyorances
de versos passats
i batalles d’enginy
en les matinades
de cels oberts
i cors tancats,
de llàgrimes fàcils
i poemes prenyats
de part difícil.
Envoltats del màgic polsim
de les fades i muses
sense adonar-nos
que tan sols era el fum
contingut de l’habitacle.
Allí envoltats de somnis,
vells poetes marcíem el temps,
mentre el temps
ens anava eixugant
al lent pas de cada segons
d’una eterna nit d’estiu.
http://unanitdestiu.blogspot.com/2010/08/vaig-neixer-de-nit.html#comment-form
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada