El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dissabte, 23 d’octubre del 2010

Pentina la gespa

›
Pentina la gespa les puntes cap al cel, mentre els arbres li regalen una catifa de fulles amb colors de tardor, Les cadires vestides a...
dimecres, 20 d’octubre del 2010

He farcit de mots el matalàs

›
He farcit de mots el matalàs on reposen els meus somnis esperant la nit que els llegiràs ben a la meva vora, on l’alè de tots dos en se...
dimecres, 13 d’octubre del 2010

Crida’m mots en silenci

›
Crida’m mots en silenci mentre en la distància m’acarones, deixa’m ben a la teva vora, tant com la lluna n’és de l’ombra.. Fes del meu...
1 comentari:
dilluns, 11 d’octubre del 2010

Ressona la tenora

›
Ressona la tenora en el pla de l’ermita dansen les ànimes amb muda de mans que s’enllacen mentre els peus picotegen entre els darrers ...
1 comentari:
diumenge, 10 d’octubre del 2010

Nia l’esperança en un niu buit

›
Nia l’esperança en un niu buit i la branca la brandeja amb el vent d’una tardor primerenca, mentre cauen dins les gotes inicials de la...
dissabte, 9 d’octubre del 2010

Va pintant el parral

›
Va pintant el parral les fulles de colors, ja ve la tardor! Queden penjats entre les branques altives restes del raïm pansit que les a...
1 comentari:
dijous, 7 d’octubre del 2010

Cercant una raó

›
  Cercant una raó per a sobreviure al seu propi món. Excusant-se en els fets que el mantenen a dalt. Troba que no és res, ...
divendres, 24 de setembre del 2010

Pot pintar-se el silenci

›
Pot pintar-se el silenci amb l’udol del vent i cobrir-me la rosada la pell marcida pels anys passats. Podent trencar-se els somriures ...
diumenge, 5 de setembre del 2010

Com més camino endavant

›
El meu agraïment a l'amic Anton Com més camino endavant més feixuc em sento mon viure... I fins i tot el meu somriure sembla que se...
2 comentaris:
dissabte, 4 de setembre del 2010

Entre avingudes de xiprers

›
Entre avingudes de xiprers guardo el meu record amb embolcall de dol, negre tirant a cendrós i qui sap si... amb el temps, gris clar c...
1 comentari:
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.