Ressona la tenora

Ressona la tenora
en el pla de l’ermita
dansen les ànimes
amb muda de mans
que s’enllacen
mentre els peus picotegen
entre els darrers tolls
d’una pluja matinera.
En el racó de la foguera,
cuita la sardina,
l’all i la tomata,
li fa la clotxa
l’ullet al vi
vestit de porró engalanat
mentre les olives negres,
maurades elles,
comenten la gràcia
del ball de la nena enrinxolada.
Aixequen els braços
els dansaires als llargs,
la veu d’un poble que sap ballar
contant pas a pas els punts
d’un llarg caminar.
Baixen fent pinya
quan el punt és curt,
sense deixar-se anar,
fan via,
sense la rotllana aturar.
Enceta de nou
el camí el contrapunt,
tornar a començar.
Ressona la tenora
en el pla de l’ermita
dansen les ànimes
amb muda de mans
que es premen ben fort
mirant endavant.