Nia l’esperança en un niu buit

Nia l’esperança en un niu buit
i la branca la brandeja
amb el vent d’una tardor
primerenca,
mentre cauen dins
les gotes inicials
de la fina pluja
que la banya tota nua.
Nia l’esperança en un niu buit
amb la galivança
que algú la vulgui bressolar
entre uns braços
de plomes coberts
un proper estiu
no gaire llunyà.
Nia l’esperança en un niu buit
amb el coratge d’aguantar
fins que de nou arribis
a la llar d’on vas fugir.