El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dimarts, 15 de juny del 2010

Com una cançó que no para mai

›
  Com una cançó que no para mai, escolto el degoteig de la pluja que m’acompanya. Sembla que faig els acompanyaments dels baixos ...
dilluns, 14 de juny del 2010

Que puc dir

›
  Que puc dir, Sol, lligat i veient el món passar pel voltant. Que puc dir, en un lligam lluny del altres, en un racó solita...
diumenge, 13 de juny del 2010

Si et veies de ben a prop

›
Si et veies de ben a prop, tant a prop que el sospirs fossin brisa, que les pestanyes fossin els ventalls que ens ventessin, tan a prop...
3 comentaris:
dimecres, 9 de juny del 2010

Amb un plomall rinxolat

›
Amb un plomall rinxolat de cabells foscos lligats ben enrere, s’atansa la tempesta d’una feina acurada, silent amb una rialla vestida ...
dimarts, 8 de juny del 2010

Faig un toc

›
Faig un toc i vens volant com un colom blau i blanc, se’n va el dolor i em torna la pau amb un colom blanc i blau.
dilluns, 31 de maig del 2010

Temps de primers frescors

›
  Temps de primers frescors. Temps de les festes de sempre. Temps tradicions velles i noves. Temps de veure els de sempre fent l...
diumenge, 30 de maig del 2010

Ales esteses

›
  Ales esteses, glops d’aire que juguen amb ells. Revolten per cels sota núvols de cotó i rajos de colors. Pentinen les plomes...
dissabte, 29 de maig del 2010

Un a un

›
  Un a un, amb passos continuats, s’omplen els cossos morts dels mes vius records amb embolcalls de fusta que es desfaran. Qui...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.