El pes de la paraula

El petó és un regal que no cal guarnir. (Rr) El pes de la paraula és la càrrega més sublim i alhora la més feixuga, quan vola mai es pot tornar a atrapar. (Ml)

dissabte, 24 d’abril del 2010

La tarda s’acaba

›
La tarda s’acaba, plovisqueja, tanquen les parades i tornen els poemes vestits de llibres a les capses on dormiran fins a arribar al ...
divendres, 23 d’abril del 2010

S’activa la vida

›
  S’activa la vida quan l’aire em porta el flaire del teu cos. Quan et miro mirar-me i cerco la resposta als teus ulls encar...
dijous, 22 d’abril del 2010

Captura instants

›
  Captura instants que la vida fa volar. A les seves mans poden ser eterns. Plens de colors també en dies grisos. Una parada ...
dimecres, 21 d’abril del 2010

Cada cop de roc

›
Cada cop de roc que cau pel penya-segat és un perquè que em retrec i un record que em fereix. Cada silenci és un deure en la llibreta c...
1 comentari:
dimarts, 20 d’abril del 2010

Em deix de record un somni

›
Em deix de record un somni, un somni que visc despert, de carícies sospeses al vent i petons de color cotó vell. Camins de pedres de co...
1 comentari:
dilluns, 19 d’abril del 2010

Clavat al darrer cantó

›
Clavat al darrer cantó de la darrera paret, de l’últim carrer, del perdut poble, penja un fanal inert, que cada nit encén la petita ll...
1 comentari:
diumenge, 18 d’abril del 2010

És etern cada instant teu

›
És etern cada instant teu que és meu, cada somriure que em desclava claus d’ombres i de dubtes, i amb cada mà que m’acarones reneixo ...
1 comentari:
dissabte, 17 d’abril del 2010

Els primers rajos cerquen l’entrada

›
  Els primers rajos cerquen l’entrada. Les primeres ombres s’allunyen. Tot queda en espera. Quan tardaràs en arribar a mi? Avança ...
divendres, 16 d’abril del 2010

Arribes a mi silent

›
  Arribes a mi silent i de nit, un jorn que la lluna no et vol veure. Nua, càlida, voleiant els cabells amb la brisa que ent...
dijous, 15 d’abril del 2010

Oblidar allò que ahir era vida

›
  Oblidar allò que ahir era vida. Oblidar el camí fet per tornar a l’inici. Oblidar els petits oblits Oblidar que oblidem. Oblidar...
‹
›
Inici
Visualitza la versió per a web

Dades personals

La meva foto
qui sap si...
el pòsit del temps quan passa, ens dóna forma, i els avatars endureixen tant l'exterior que no deixen que flueixi allò ignot que guardem.
Visualitza el meu perfil complet
Amb la tecnologia de Blogger.