Arribes a mi silent
i de nit,
un jorn que la lluna
no et vol veure.
Nua, càlida,
voleiant els cabells
amb la brisa
que entre a veure’ns.
Et deixo que m’estimis,
tot i saber el mal
que em faràs després.
Un altre motiu per somiar,
recordar les carícies
i els petons d’aquesta nit
que retalla el temps
del que podria ser
i del que serà.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada