Foc de vida que s’escampa i s’escapa.
Deixa desolació i tristesa.
Angoixa i ràbia
pel que es perd i com es deixa perdre.
Vides que es fonen en un foc intents i viu.
Records que es fonen i es fan cendra.
Ulls vidriosos i cor agre,
mans amb carbó i llagues,
esperances fetes fum.
Res hauria de ser així
i hom ho sap, però qui pot,
Deix que le foc sigui rei
i cremi el futur de tothom.
Malauradament qui pot no vol
i qui vol no pot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada