Deix el cel un corredor de cotó,
dolç i volàtil
que campa
per on el pensament
voldria volar.
Si jo li fes un mos.
Si jo pogués volar.
Si el vol no fos somni.
Si el somni
no fos solament el núvol
i pogués cridar tant alt
que ningú em sentís,
i veure com la Lluna somriu
amb els meus acudits.
Si jo pogués volar.
Si el vol no fos somni.
Si el somni fossis tu...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada