Em dius que no vindràs

 

Em dius que no vindràs.

Que la pluja talla camins

i que no els podràs passar.

L’ànim s’escola roba avall

i toca el terra.

Ho havia somiat tant

aquest moment

des d’aquell ahir tenebrós

que em vas dir adéu.

Volia creure

que alguna cosa havia canviat,

que em tornaves a escoltar.

Però des d’una llunyana capital

no em tornares a escoltar.

No em tornares a confiar

els teus pensaments.

I ara em truques

per dir-me

que tampoc avui tornaràs.