dijous, 12 de setembre del 2024

Desperta temps

 

Desperta temps

del teu silenci gairebé etern,

i deixa’m sentir de nou la veu

de l’estimada,

reticent encara a fer-me feliç.

Juguen els llavis a trobar-se,

però encara no troben el camí

que els ha d’unir.

Clouré els ulls,

per recordar-te

quan el teu rostre bastia

el somriure que m’encisà.

Esperaré despert

amb el llapis afilat,

mentre em tornes a parlar,

no vull pensar que ha estat un somni,

i mentrestant d’aquest records

en filaré lletres que potser no t’agradaran.

Més, sempre seran llavors germinades

del meu amor que has volgut

endormiscar amb els silencis.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada