De la mà
tinc la llibertat de triar.
De la mà
el fet que puc fer
el que crec
que s’ha de fer.
Miro al cel
i pregunto
que puc fer.
Miro al cel
i pregunto
que he de fer.
El temor i la raó
són ara els dimonis
que es barallen
per guanyar,
o els àngels.
Les veus i els crits
em terroritzen
si no puc fer res,
Deixant enrere
tots els dubtes
i tots els temors,
allargo la mà
i em surt de dins d’ella
la taula salvadora
dels que criden
en forma de corda xopa,
per on pujar al vaixell.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada