dilluns, 22 d’abril del 2024

Surt l’ull de pedra

 

Surt l’ull de pedra

que s’amagava dins l’aigua

per a veure’t mentre passeges

a la vora de  la riba.

Molla l’ànima i espessa

per trobar-te riuen els sons

de l’aigua humits i tant a la vora.

Volen els arbres jugar dins la riera

plena per recordar aquests jocs

a l’hora de la sequera.

Mentre, els núvols aguaiten

per damunt les serres

i veure l’espai moll

on també voldrien jugar.

Jo a la riba, miro i espero,

recordant aquells moments on érem

l’un per l’altre i el nostre món

s’acabava en la riba més propera

dels nostres somnis,

mentre apreníem a estimar

en els despertar dels nostres sentits.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada