Llisquen els passos trencant el so
amb les fulles mortes als peus,
quan sobre les roques
del terra fem el camí,
per avançar, retornar
o conèixer el que ens envolta.
El primer cop d’aquest passeig
és meravellós.
El segon,
notes els petits canvis en branques
o arbres caiguts,
floracions que abans no havies vist.
Després cada passeig
és un aprenentatge
del que veurem cada cop
que els peus
ens duguin pel ja vell camí.
Som sempre nosaltres,
és sempre el camí
i el que l’envolta,
però tots canviem
d’una manera o altra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada