dimarts, 16 d’abril del 2024

La vida em dóna l’esquena

 

La vida em dóna l’esquena,

i la veu en el silenci,

el dia quan es fa nit

i la nit quan surt l’albada.

Amics que marxen

i veig l’esquena allunyant-se.

Amors que es fonen

i queden de resta,

les cartes amb el remitent

mirant al cel

i els records esperant el futur.

Veig aquest quadre,

em dóna també l’esquena

i em sembla que no vol que el miri,

que d’alguna manera l’ofengui.

Però jo com sempre

m’estic equivocant.

1 comentari:

  1. No és estrany equivocar-se quan ens volen enganyar ben expressament.
    Ha estat una proposta intressant i difícil, però us en sortiu molt bé, tots els que ja heu participat.

    ResponElimina