dijous, 11 d’abril del 2024

Caminen els ulls

 

Caminen els ulls

més enllà del pensament

i s’acaba pel moment

el que vull.

L’alè dels petons

es queda càlid

a la vora dels botons

com un aire àrid.

S’escurça el pas

i s’allarga el desig

i com un vell enuig

va perdent gas.

 

Vull un horitzó proper

i un mirar llunyà.

 

Vull un ahir que mai passi,

i un demà que sempre hi sigui.

 

Vull tantes voluntats naixent

que sigui sempre el moment  

per dur-te tant a la vora meva

que els cossos siguin com la ceba.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada