Caminen els ulls
més enllà del pensament
i s’acaba pel moment
el que vull.
L’alè dels petons
es queda càlid
a la vora dels botons
com un aire àrid.
S’escurça el pas
i s’allarga el desig
i com un vell enuig
va perdent gas.
Vull un horitzó proper
i un mirar llunyà.
Vull un ahir que mai passi,
i un demà que sempre hi sigui.
Vull tantes voluntats naixent
que sigui sempre el moment
per dur-te tant a la vora meva
que els cossos siguin com la ceba.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada