Aigua dolça i aigua salada
en un bes perdut i alhora trobat,
com l’aigua entre la sorra,
com la sorra plena d’aigua.
Infinits instants d’anar i vindre,
de vindre i anar com si fos un etern
retorn que mai s’acaba.
Un però que deix carícies,
carícies que acaben en petons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada