Sota un cel de pedra i guix

 

Sota un cel de pedra i guix,

de pintura i records.

Per un camí

que la natura no ha fet

i entre cases trepitjat.

A l’espera

que l’ahir torni aviat

i em deixí repòs

per un proper demà.

Caminaré tan a poc a poc

com pugui,

com les cames em deixin,

com els pulmons agafin

l’aire per sobreviure,

entre tot allò que anhelem,

entre silencis que vull trencar

amb salutacions

i mans que es premen

abans que apareguin

els somriures i els petons.

Vull tornar a fer sempre més

el camí que algun jorn vam fer. 

 

https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2024/03/entre-lalba-i-la-posta.html