Com si la tardor estès tocant la porta
encara que és l’estiu el senyor dels cels.
Com un exercit famolenc davant una guàrdia
de gegants amb braços pelats.
Com un horitzó que oneja
tant lluny com la vista deixa.
Com l’esperança que mai defalleix ,
jo se que rere tot això una mar d’aigua de vida.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/03/colors-torrats-de-febrer.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada