Avant i enrere,
gronxant els instants
que van passant fent del temps
una nova pell
que s’enganxa
sobre els pensaments
i els sentiments,
en fem mots d’allò
que guardem dins,
i van sortint com flors
en jorns de primavera.
I em pregunto fins quan el cos
tindrà aquesta llavor per florir?
https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/02/traduint.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada