Aquesta nit,
abans de tancar
el porticó del balcó,
estirat al llit
he vist com el pi
des de terra aguanta la lluna
que no caigui.
Això m’ha recordat
que també a l’estiu
escoltant un concert a la vora
del vell castell
on queda
només la torre mil·lenària,
aquesta era un altre suport
d’aquella lluna plena
que ens il·luminava
la nit i els somnis,
si jo hagués pogut pujar
a dalt d tit del pi i de la torre
no hagués anat més enllà
i tocar la lluna,
m’agrada tocar-la
amb el meus somnis,
arribar-hi amb els petons
i notar la seva escalfor
amb el teu cos
mentre ens estimem.
https://carmerosanas2.blogspot.com/2024/02/santa-oliva-i-la-lluna.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada