Parla el foc aquesta nit

 

Parla el foc aquesta nit,

somnis que es callen en veu alta

i confidències que ja tothom sap.

Baralles d’infants entre el sóc i el vull ser.

Entre la ficció del desig

i la realitat que cau pel ulls cansats.

Aquells temps que la memòria guarda

com el tresor que son, sabent que ja mai tornaran,

i que només reviuen en la repetició oral

que els vells escampem a la primera ocasió.

Com si fossin eines

que podrien fer reviure aparells vitals,

 guarda la ment aquests records, aquelles vivències,

de vegades ordenades, de vegades anàrquiques,

abans de gastar amb passos lents

l’espai entre el jo i el descans que qui sap si...

vindrà.

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/01/distorsio.html