Aquesta nit genis petits

 

Aquesta nit genis petits

esclataran en les guspires

que les flames de la foguera

trauran del vell arbre fet pedaços

per alimentar la nostra felicitat.

Voltant aquella llar a l’aire lliure

un grup d’amics esperen

que la fusta sigui flama

i la flama brasa

abans d’apagar-se

i ser la nostra pròpia cendra.

En aquest interval,

rialles,

somriures

i begudes fresques,

alcohòliques de baixa graduació

es van escampant,

les viandes presoneres

en graelles de doble cara

amb fermador que les tanca,

esperen la crueltat de caure

sobre el foc vermell

de les brases incandescents.

Vola la vida

entre racons com aquests

i reviuen el records

i en venen de nous

per un demà incert.

La nit avança

i els plats es buiden,

resta el rom cremat

que algú ha dut i algú el fa.

Són els darrers glops calents

d’una nit que volia ser més freda,

per esbandir la festa

apareix entre la foscor del cel

una pluja divertida

que ni ruixa ni gairebé mulla.

Davant la reticència dels veïns

s’enfada i ara si,

comença a ruixar,

i entre els crits de bona nit!

I Visca Sant Antoni!

El grup es dispersa,

la llar els acull

no amb la porta oberta,

però si amb l’ànima calenta,

rere queden els lladrucs

d’un gos no invitat a la festa

que potser riu entre queixals

en veure la desbandada

de la gent

i es retira com si res

sota la pluja que ja el te moll,

cap a la caseta

on com sempre dormirà sol.

 

https://elraconetdesalluna.blogspot.com/2024/01/distorsio.html