El cel taca el terra amb ombres,
i l’esquena la protegeixen
dos gegants vius
que cada any canvien els milers
de dits que juguen amb el vent.
Reposa sota aquells cossos enormes,
i rebo en la tardor una pluja de petites fulles
que m’acaronen i m’estalvien
la solitud dels moments dolents.
Ara espero la nit
per sentir la companyia dels estels
brillant unes hores silents.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada