Comença a dormir la ciutat

 

Comença a dormir la ciutat,

quan la nit cau cansada.

Com gotes eixugant-se

amb el vent

van marxant la gent

dels carrers

i va apareixent

entre cantonades

sota la llum

dels fanals el silenci,

i el ressò dels passos

de les sabates

a cada pas és més absent.

Tornarà la vida amb el sol,

i amb ell el so de la vida,

els crits i els retrucs,

els passos que de nou

esquitxaran els carrers

i jo qui sap si...

des de la finestra cercaré

entre qui passi per sota,

la silueta i l’ombra

de qui el cor

sense deixar d’estimar,

enyora.

I tot sense poder repetir

en veu alta el seu nom,

i tot pintat

amb la meva angoixa.

 

https://torosalvaje.blogspot.com/2023/12/en-la-agonia-de-la-noche.html