Avui he anat

 

Avui he anat

a la ciutat de les ànimes,

on hi hala meva història

i el meu futur.

Rodejat amb el flaire

de flors noves

i flors seques,

amb finestres de marbre,

i amb finestres de guix i ulleres.

Cares de gent

que m’han conegut

i m’han parlat,

noms escrits al vent

que no volen

i perduren en els anys.

Edificis que creixen

i la gent de dins empetiteix

lluna rere lluna.

Una ciutat,

on els peus s’arrosseguen

en arribar i en marxar,

on el cor batega

tant de pressa

que t’esgota

o tant poc a poc

que t’adoloreix.

Una ciutat

on el plor és moneda de canvi

i el cap cot marca el pas.

Avui he anat

a la ciutat de les ànimes

i he pres les meves flors marcides,

aquelles que vaig deixar

amb sentiment,

recordat tants passats

com jorns he deixat enrere,

tants com racons amagats

tinc al davant.

El sol ha estat avui

company de silencis

i d’ombres vacil·lants.

Avui he anat

a la ciutat de les ànimes,

quants pensaments

s’hauran arrelat entre parets

i finestres de marbre i vidre?

Avui el cor ha volgut

sortir a l’aire,

però ha temut sortir del tot.

Pensava en els mots

que aniria cosint aquesta tarda,

per cobrir-me

del fred de l’oblit.

Avui, qui sap si...