dissabte, 2 de setembre del 2023

El vaig guardar quan ens coneixerem

 

El vaig guardar quan ens coneixerem,

el cor embolcallat en un llaç

que amb el temps ha perdut color.

Si els ulls s’enamoraren de tu,

el cor va voler volar

i la boca tímida deixà en mans

dels dits escriure els versos

que volien dir.

Dolça amiga per instants,

callat amor per l’eternitat.

Confident.

Espatlla on descansar.

Llavis prenyats de petons,

que em van avivant.

Teixits de dits les nostres mans,

al llarg dels anys.

Dies de núvols i tempestes

que van passant.

Dies de sol amb l’ombrel·la

dels nostres fills.

Versos que neixen dia a dia

i descansen dins la capsa

on descansa l’adolorit cor

que el temps ha envellit.

Espero la vellesa amb ta bellesa,

les flors amb tu al costat

en una eterna primavera

on caderneres i verderols

cantin sobre les branques

que tenim al voltant.

Dolça promesa d’amor,

la més fàcil de complir,

guarda la darrera flor

pel dia de partir.

 

https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/06/tothora.html 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada