dissabte, 2 de setembre del 2023

Com una empremta

 

Com una empremta

en un cel que no puc tocar,

Com un núvol

en un cel tot blau.

Com una gota

en un terra assedegat.

Com la darrera fulla

d’un arbre caducifoli.

Com el darrer mos

d’un tros de pa.

Com aquell petó

que ens donem al marxar.

Com la llàgrima

que s’eixuga des del mirall.

Es pot acabar,

però em quedarà el record.

 

https://encadaversquehasentes.blogspot.com/2023/09/el-teu-esperit-i-la-teva-roba.html 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada