dimecres, 2 d’agost del 2023

M’ensenyes espatlla a l’aire

 

M’ensenyes espatlla a l’aire,

un tatuatge que ja no recordo

i el color negre dels botons

d’uns sostenidors

que m’amagues.

Només em queda clar

el teu somriure

i la veu forta em acomiadar-me.

Vull recordar en marxar

la silueta desdibuixada

en la memòria de la teva pell pintada

un tatuatge que no em ve.

Una imatge que se’n va, la teva.

Tot és confós, ja tot és llunyà.

Ni el so de la veu s’ha quedat.

Tot és un record que s’ha fos,

en un cinèfil fos final.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada