Com un nas sortint
sota quatre ulls
amb la cara creuada
per infinitat de grans alineats,
deix pas un cel
que ha perdut el color
per fer-se d’un gris quotidià.
El gegantó vigilant
que sembla olorar els núvols
venint de ponent,
espera qui vingui a dir-li
si la guàrdia s’acaba,
i ja pot descansar finit el jorn.
Com algú que mira enrere
deixant les espatlles al descobert
creient-les protegides,
mirem aquell ahir
en que potser érem una mica feliços.
Espera sens dubte la fi tranquil·la
i poder descansar fins un altre dia,
on qui sap si el cel no perdi
el seu color natural.
http://enfilantfinestres.blogspot.com/2023/08/contracop.html
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada