T’he volgut contar

 

IN TABERNA 11. Estuans interius   Estatus interius ira vehementi in amaritudine loquor mee menti: factus de materia, cinis elementi similis sum folio, de quo ludunt venti. Cum sit enim proprium viro sapienti supra petram ponere sedem fundamenti, stultus ego comparor fluvio labenti, sub eodem tramite nunquam permanenti. Feror ego veluti sine nauta navis, ut per vias aeris vaga fertur avis; non me tenent vincula, non me tenet clavis, quero mihi similes et adiungor pravis. Mihi cordis gravitas res videtur gravis; iocus est amabilis dulciorque favis; quicquid Venus imperat, labor est suavis, que nunquam in cordibus habitat ignavis. Via lata gradior more iuventutis, inplicor et vitiis immemor virtutis, voluptatis avidus magis quam salutis, mortuus in anima curam gero cutis.

A LA TAVERNA 11. Bullint interiorment   Bullint interiorment d’ira vehement, amb amargor parle per al meu interior; fet de matèria, com a substància, cendra, sóc semblant a una fulla amb què juga el vent. Malgrat que, certament, siga propi de l’home savi establir sobre pedra la situació dels seus fonaments, jo, com un estúpid, em compare amb el riu que vacil·la i que mai no es manté per un mateix llit. Jo em deixe portar com una nau sense mariner, com pels camins de l’aire es deixa portar l’ocell errant. No em retenen els lligams; no em tanca la clau; cerque els qui són semblants a mi, i m’unesc als depravats. A mi, la serietat de l’esperit em sembla una cosa massa seriosa; la broma m’és agradable i més dolça que les bresques de mel. Tot allò que Venus ordena és tasca suau; ella no habita mai en els cors febles. Vaig pel camí ample com és costum de la joventut; m’enrede en els vicis, oblidat de la virtut. Àvid de plaers més que de la salvació, mort pel que fa a l’ànima, preste atenció al cos.

T’he volgut contar els meus camins per trobar-te entre la gent i no vols sentir sortir els mots de la gargamella ni amb la veritat comprada d’uns gots de vi entre les mans. T’he cercat entre la gent, he posat el teu nom a d’altres cares,  he escorcollat entre altes carns, la teva carn. T’he regirat per camins i per oblits, entre mots eixelebrats i silencis esfereïdors. Les nits llargues i fredes eren el meu camí i la neu el mirall on buscava la teva blancor. Àvid de retrobaments no he indagat virtut ni solituds. Àvid de retrobaments, només et buscava a tu.