dijous, 18 de maig del 2023

Sospira mon cor

 


18. Circa mea pectora

 

Circa mea pectora

multa sunt suspiria

de tua pulchritudine,

que me ledunt misere.

Manda liet, manda liet,

min geselle chumet niet!

Tui lucent oculi

sicut solis radii,

sicut splendor fulguris

lucem donat tenebris.

Manda liet, manda liet,

min geselle chumet niet!

Vellet deus, vellent dii

quod mente proposui:

ut eius virginea

reserassem vincula.

Manda liet, manda liet,

min geselle chumet niet!

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 18. Del meu pit

 

Del meu pit

brollen molts sospirs

a causa de la teua bellesa,

que em fereixen miserablement.

Vés, cançó; vés, cançó,

que el meu amor no ve!

Els teus ulls lluen

com els raigs del sol,

tal com la resplendor del llampec

dóna llum a les tenebres.

Vés, cançó; vés, cançó,

que el meu amor no ve!

Vulga Déu, vulguen els déus

allò que vaig imaginar en la meua ment:

que podia obrir

les cadenes de la seua virginitat!

Vés, cançó; vés, cançó,

que el meu amor no ve!

 

Sospira mon cor

com si fos l’aniversari,

però em diu el vent

que no em durà

dels teus passos el ressò

cap a casa meva.

No Amor,

avui la festa la fas

entre altres cors

i el meu plora silent

a la porta de la casa,

enlluernat pel sol

que em recorda 

la teva mirada.

Esperaré fins

que ell marxi,

per si la lluna et porta,

per si les tenebres

ens tapen en l’instant

del retrobament.

Per si la nit desflora

el que pel desig es desviu.

Acarona

sota la lluna estimada

aquesta felicitat

que em destrona.

Ni rei, ni príncep,

ni cavaller,

els teus ulls em veuen

bufó a qui crides

perquè et canti la teva cançó

 

 

 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada