Diu la tarda que vol ploure

 

Diu la tarda que vol ploure

i jo no se si sortir

i viatjar entre les ones

que cauran del cel

o navegar

entre la blanca escuma

dels fulls nets

i esbiaixar mots a l’atzar

per veure si em surten versos

que parlin de tu,

o cançons

que em bategin silencis

on em perdo,

cercant els records

que em queden

com a penyora

de l’ahir que vaig perdre.

Diu la tarda que vol ploure

i jo me la crec,

només dubto

amb que vull fer,

si remullar la consciencia

amb les paraules perdudes

entre els llavis acariciant-se

i marxar a l’aventura de l’oblit,

o quedar-me a cobert

i inventar-me

un nou futur tenyit de la tinta

o del carbó de l’estri

amb que ho escrigui.

Tot anirà envoltant-te,

recordar,

oblidar,

mots que es perdin

o paraules que neixin.

Tot remullat amb gotes de pluja

o salobres gotes

regalimant galtes avall.

D’una manera o altra

quelcom anirà morint a la gola,

faci el que faci. 

 

https://desdeminoray.blogspot.com/2023/03/nacen-nuevos-muertos-en-mi-garganta.html